ANÈCDOTES, FREAKS I RÈCORDS
El setè i últim capítol de la Dècada Prodigiosa està dedicat a parlar de diversos temes que no han estat tractats en els altres capítols. A saber:
- jugadors que tot i no ser grans estrelles a la NBA, sí que van excel·lir en alguna faceta del joc (per exemple Artis Gilmore, Mark Eaton i Alvin Robertson)
- els dos
freaks de la NBA: Manute Bol i Muggsy Bogues
- el fabulòs partit de
l'All-Star del 1.987 i el seu indiscutible protagonista: Tom Chambers
- la retirada d'un mite: Kareem Abdul-Jabbar, l'home dels rècords
60% ARTIS GILMORE
Durant 12 temporades a la NBA, Artis Gilmore,
The A-train, anotà amb un encert del 60% en tirs de camp. En altres paraules, Gilmore és el jugador més eficient de tots els temps.
Artis Gilmore fou un poderós center primer a la ABA i després a la NBA. The A-train ostenta el millor encert en tirs de camp de tots els temps. També se'l recorda pel seu look "afro" amb barba i/o perilla i patilles gegants.
Abans de jugar a la NBA, Gilmore fou el Kareem Abdul-Jabbar de l'ABA. Tots dos eren centers, tots dos medien 218 cm, tots dos tenien gairebé la mateixa edat (Gilmore és un any més jove que Kareem) i tots dos dominaren la zona (que no els partits) a les seves respectives lligues. Cada ú, però, amb el seu estil. Kareem era ràpid i tècnic, mentre que Gilmore era un center més clàssic, és a dir, un jugador molt fort però lent. Durant el seu periple per l'ABA (1.971-1.976), The A-train jugà tots els partits, promitjant 22 punts, 17 rebots i 3.5 taps per partit. Gilmore a més, té el rècord de rebots capturats en un partit a l'ABA, fins a 40. A la NBA baixà la seva aportació (17 punts, 10 rebots i 2 taps per partit) però en canvi millorà la seva efectivitat en els tirs de camp, passant del 56% a un 60% (en totes dues competicions té el rècord d'efectivitat en tirs de camp).
Durant 5 temporades, Gilmore va jugar als Kentucky Colonels (ABA).
És fàcil explicar aquest increïble rendiment sota la cistella: Gilmore utilitzava la seva presència per abusar dels rivals. La majoria de punts els va fer esmaixant o realitzant petits ganxos sota la cistella. En definitiva, Gilmore arriscava poc. Tot i això, el mèrit és enorme. La temporada 1.981-82, per exemple, promitjà més de 18 punts amb un 67% d'encert en tirs de camp (!!!) jugant tots els partits de la temporada (82)! I la temporada 1.985-86, amb 37 anys (!), va jugar 71 partits promitjant 17 punts amb un 62% d'encert en tirs de camp. Senzillament extraordinari.
En total, durant 17 temporades, The A-train anotà gairebé 25.000 punts (amb un encert global del 58%, el més alt que mai hagi aconseguit un jugador professional als Estats Units), capturà més de 16.000 rebots (només per sota de Wilt Chamberlain, Bill Russell, Moses Malone i Kareem Abdul-Jabbar) i taponà més de 3.000 llançaments (ara per ara, tercer màxim taponador només per sota d'Olajuwon i Kareem Abdul-Jabbar. Nota: Dikembe Mutombo, encara en actiu, pot superar Gilmore). Des que es distingeix entre rebots ofensius i defensius, Gilmore és l'home que més rebots defensius ha capturat, més d'11.000, 5.000 dels quals a l'ABA.
És Artis Gilmore una llegenda oblidada? Possiblement. The A-train va tenir la mala sort de jugar a l'ABA, la lliga del Doctor J, l'amo i senyor del bàsquetbol durant els setanta. Kareem, en canvi, jugà a la NBA, sense que ningú el pogués eclipsar. Si Gilmore i Julius Erving haguessin jugat sempre a la NBA, és obvi que Kareem no hauria aconseguit els 5 MVP que va aconseguir durant els setanta. Durant 12 anys a la NBA, Gilmore tampoc va tenir gaire sort. Primer jugà en un dels pitjors equips de tots els temps: els Chicago Bulls. The A-train portà els Bulls als playoffs i poca cosa més. L'any 1.982, fitxà per San Antonio, compartint equip 3 temporades amb George Ice Gervin. "I love it," va dir Gervin al Houston Chronicle. "I have never played with a dominant center before, and I'm enjoying it." Finalment, l'any 1.988, amb 39 anys, després de jugar mitja temporada amb els Bulls i mitja més amb els Celtics (com a reserva de Robert Parish), Gilmore es retirà. Els vuitanta, en canvi, foren molt generosos amb Kareem Abdul-Jabbar. Si Magic Johnson no hagués fitxat pels Lakers, és obvi que Kareem hauria "envellit" com Artis Gilmore, és a dir, jugant a un bon nivell però sense guanyar cap anell de campió.
Per acabar, petita crítica a Gilmore. És cert que plantà cara a Kareem a la Final de Conferència del 1.983, i que jugà durant 17 temporades a un bon nivell, però també és cert que Gilmore fou un jugador molt limitat ofensivament (no promitjà mai 25 punts per partit, i només aconseguí anotar més de 20 punts per partit durant 6 temporades). Kareem, en canvi, fou un center amb molts recursos (10 temporades per sobre dels 25 punts per partit, i 7 més per sobre dels 20 punts per partit) i un jugador molt complet (9 temporades repartint més de 4 assistències per partit, Gilmore, per la seva banda, no ho aconseguí mai).
BLOCKS MARK EATON
A la NBA, Mark Eaton (1.957, Califòrnia) és sinònim de taps i intimidació. Eaton és el jugador que més taps per partit ha promitjat a la història de la NBA (3.5). Tot i la seva altura (224 cm), a principis dels vuitanta ningú esperava res d'un gegant de raça blanca increíblement lent i limitat ofensivament. Però Eaton, fort i pesat (125 kg), demostrà ser un bon jugador defensiu, fins al punt que en tota la història de la NBA pocs han intimidat com ho va fer ell durant 11 temporades a Utah.
Mark Eaton pertany al selecte grup dels 4 grans físics intimidadors de la història de la NBA: George Mikan als anys 50, Wilt Chamberlain als anys 60, Shaquille O'Neal als 90, i ell mateix durant els 80. [Hi ha un cinquè físic intimidador: Artis Gilmore als anys 70 a l'ABA]
En tota la història del bàsquetbol professional americà, ningú ha estat capaç d'igualar els 456 taps que Eaton va fer a la temporada 1.984-85. Aquella fou, sens dubte, la seva millor temporada. D'una banda registrà el rècord absolut de taps per partit (5.6 taps per partit jugant els 82 partits de la Regular Season!!!), i de l'altra, registrà els seus rècords personals en anotació (gairebé 10 punts per partit), rebots (més d'11 rebots per partit), assistències (1.5) i taps (òbviament). Poques coses més es poden dir de Eaton. Durant 4 temporades consecutives (1.984-1.987) va promitjar més de 4 taps per partit, i en tres més va estar per sobre dels 3 taps per partit. En el seu any de rookie, Eaton va promitjar 3.4 taps per partit jugant menys de 20 minuts.
Pel que fa a palmarès, Eaton va guanyar dos cops el títol de Millor Jugador Defensiu (1.985 i 1.989). També fou All-Star l'any 1.990).
STEALS ALVIN ROBERTSON
Alvin Robertson (1.962) fou un dels guards de San Antonio durant els vuitanta que durant 10 temporades promitjà 14 punts, 5 assistències i 5 rebots. Potser no fou cap estrella però sí que pot presumir de ser el jugador que més robatoris per partit ha promitjat durant tota una carrera: fins a 2.7
També pot presumir de ser l'únic jugador de la NBA que ha realitzat més de 300 robatoris en una temporada. En concret, a la temporada 1.985-86, jugant els 82 partis de la Regular Season, Robertson realitzà 301 robatoris, o el què és el mateix, 3.7 robatoris per partit (rècord de la NBA).
Finalment, Alvin Robertson és recordat per ser el segon jugador de la història de la NBA en aconseguir un quadruple-doble (el primer fou el center dels Bulls Nate Thurmond l'any 1.974). El 18 de feber de 1.986, Robertson anotà 20 punts, 11 rebots, 10 assistències i 10 robatoris. En l'actualitat, el club dels quadruple-doble el formen 4 jugadors: Nate Thurmond, Alvin Robertson, Hakeem Olajuwon i David Robinson. Tots centers excepte Robertson. Hakeem Olajuwon és l'únic que pot presumir d'haver realitzat dues vegades un quadruple-doble. Qui vulgui més informació sobre els quadruple-dobles en la història de la NBA que visiti la pàgina http://en.wikipedia.org/wiki/Quadruple-double
231 cm MANUTE BOL
Manute Bol (1.962, Sudan), l'únic jugador professional que ha matat un lleó amb una llança (durant la seva adolescència), és el jugador més alt que mai hagi jugat a la NBA. Segurament també deu ser el jugador més prim de tota la història. Tot i medir 231 cm (l'únic jugador de més de 7 peus i mig), Manute Bol amb prou feines pesa 100 kg. Per això no fou mai un gran rebotejador. "Nans" com Charles Barkley, Moses Malone i Bill Laimbeer s'imposaren fàcilment a la zona simplement perquè el sudanès no podia mantenir la posició davant d'homes que pesaven 25 kg més que ell.
A part de l'altura i l'anorèxia, Bol destacava per tenir unes extremitats exageradament llargues. Amb l'ajut dels seus braços, increíblement llargs, Bol s'erigí com el millor taponador de la lliga juntament amb MarkEaton. Si Manute Bol no té tots els rècords relacionats amb l'art de fer taps és simplement perquè mai va jugar 30 minuts per partit. Una altra curiositat relacionada amb els seus braços és el fet que Manute Bol podia llançar sense saltar i tot i així ningú era capaç de fer-li un tap. Com que era massa prim per jugar sota la zona, Bol acostumava a tirar al voltant del perímetre. Per això, tot i ser center, Bol amb prou feines va promitjar un 40% en tirs de camp. També es feu famós per ser un tirador de triples força acceptable (sempre superior al 20%). Als vuitanta, Manute Bol era tan bon triplista com Michael Jordan, i només un center, Bill Laimbeer era millor que ell en aquesta faceta.
Els orígens de Bol són totalment freaks. Bol era d'una tribu del Sudan, els Dinka, pel que sembla el poblat més alt del món (la germana de Bol medeix gairebé 210 cm i diuen que l'avi era bastant més alt que el nét). Manute va arribar a Amèrica gràcies al seu cosí. El cosinet havia anat a estudiar als Estats Units i quan va veure un partit de bàsquetbol va deixar anar quelcom com "el meu cosí és molt més alt que Kareem Abdul-Jabbar". Quan es van desplaçar scouts al Sudan van veure que no era cap farol. Bol, que tenia 19 anys, fou posat per primera vegada davant d'un aro. Alguns jugadors alts com Ralph Sampson i Mark Eaton podien tocar el cércol sense haver de saltar, però Manute Bol anava molt més enllà. Bol podia esmaixar sense problemes!!! Quan li van dir que fes una esmaixada el molt idiota va saltar i es va trencar algunes dents contra l'aro.
Si tenim en compte que no havia jugat mai a bàsquetbol fins als 19 anys, la veritat és que el noi no ho va fer gens malament (tirà tirs lliures bastant millor que homes com Shaquille O'Neal o Wilt Chamberlain). En total, Bol va jugar 19 minuts per partit durant 10 temporades, promitjant 2.6 punts, 4.2 rebots i 3.34 taps per partit. Possiblement deu ser l'únic jugador que ha fet més taps que punts. El seu millor any fou possiblement el del debut, quan Bol promitjà 5 taps per partit (segona millor marca de la història i millor marca feta mai per un rookie) jugant 26 minuts per partit. Què hagués passat si Bol hagués jugat 30 minuts durant una temporada? Probablement Eaton no tindria el rècord de taps per partit ni Elmore Smith el rècord de taps en un partit (17)...
Manute Bol també és el genet més alt que mai hagi participat en una cursa... Bol era molt famós durant els vuitanta. Va protagonitzar moltíssims anuncis i va participar en milers d'actes públics.
Tot i els pocs minuts jugats, Bol ostenta alguns rècords de la NBA, com els 8 taps en un quart i 11 en una part. També té la segona millor marca de taps fets en un partit: fins a 15. Però els que tenim DVDs de la NBA sempre recordarem Manute Bol per ser l'autor de 4 taps en una sola jugada (considerada la millor jugada defensiva de tots els temps). Veure per creure, un guard entra i Bol li fot el tap (on vas menut?), recull la bola el forward i Manute li fot un tap (not in my home!), recull la bola el guard, que s'allunya i busca tirar de lluny... però els braços de Manute són infinits i bloqueja la bola (the question is why? Why would you try and shoot on me?). Hi ha un embolic fins que el center rival agafa la bola i es disposa a esmaixar, però just quan ja està assaborint la cistella Bol li fa un tap d'aquells que fa molt de mal. És impressionant veure la cara de desesperació dels rivals i l'alegria del públic i els companys d'equip de Bol (que per cert, semblen totalment inútils que no agafen mai la bola).
159 cm TYRONE BOGUES
Durant la dècada prodigiosa també va jugar l'home més baix de tota la història de la NBA. Tyrone Muggsy Bogues (1.965, Baltimore) fou un guard de 159 cm que durant 14 temporades jugà a la NBA promitjant 7.7 punts, 7.6 assistències i 1.5 robatoris per partit. Tot i ser menut i esquifit, fins i tot els dos millors bases dels vuitanta, Magic Johnson i Isiah Thomas, no van trigar a reconeixer la seva vàlua. Els noranta foren els millors anys de Bogues, que passà de ser un freak a ser un jugador respectat. Poca conya, que a la temporada 1.993-94, Bogues promitjà una doble figura (!!!) amb 10.8 punts i 10.1 assistències per partit.
Els Bullets van tenir en plantilla el jugador més alt i el jugador més baix: Manute Bol i Tyrone Bogues.
Michael Jordan contra Tyrone Bogues. "Vols la pilota?"
Ara bé, tot i que Bogues fou un gran defensor (era molt ràpid i esmunyedís) i un excel·lent passador, sempre serà recordat per la seva escassa altura i per la seva amistat amb Manute Bol, amb qui va coincidir un any als Washington Bullets. Muggsy, sincerament, no pots enfadar-te si la gent pensem que éreu els paios més freaks de l'univers.
1.987 ALL-STAR TOM CHAMBERS
El 8 de feber de 1.987 és una data màgica per tots els aficionats a la NBA. Aquella nit es va disputar a Seattle un dels millors All-Star de la història. L'equip de l'Est estava format per autèntics mites de la NBA: Isiah Thomas (líder dels Bad Boys), Michael Jordan (sobren els comentaris), Julius Erving (el Doctor J), Larry Bird (The legend) i Moses Malone (el senyor dels rebots) com a titulars, així com reserves de la categoria de Dominique Wilkins (The Human Highlight Film), Kevin McHale, Charles Barkley (Sir Charles), Bill Laimbeer i Robert Parish (the Chief). A l'Oest tampoc hi faltaren mites: Magic Johnson (showtime), Rolando "Ro" Blackman (un gran anotador panameny de 198 cm, un dels jugadors més mítics de Dallas), Alvin Robertson (millor guard defensiu), James Worthy, Alex English (The blade), Mark Aguirre (futur Bad Boy, al 1.987 encara jugava a Dallas), Kareem Abdul-Jabbar, Hakeem Olajuwon (The dream) i Tom Chambers, que fou escollit a última hora per substituir el lesionat Ralph Sampson. El partit, senzillament excepcional, acabà amb victòria de l'Oest (154-149) després d'una pròrroga.
Moses Malone, amb 27 punts i 18 rebots, demostrà que encara no li havia arribat l'hora. El duel de point guards el guanyà Rolando Blackman, que acabà amb 29 punts. Michael Jordan per la seva banda, no rascà bola perquè el seu amic Thomas no li passà mai la pilota. Julius Erving (que es retiraria aquell any) i James Worthy anotaren cada ú 22 punts amb un 70% d'encert en els tirs de camp!!! Els dos bases també van jugar molt bé, Thomas 16 punts i 9 assistències, i Magic 13 assistències. Larry Bird, Kevin McHale, Hakeem Olajuwon i Kareem Abdul-Jabbar també van acabar amb una bona actuació però el protagonista d'aquella nit fou l'heroi de casa, l'únic jugador de Seattle present en aquell All-Star: Tom Chambers. Chambers, que havia entrat pels pèls, jugà 29 minuts i anotà 34 punts, actuació que li va valdre l'MVP davant del deliri del públic.
Tom Chambers (1.959, Utah), també conegut per les seves incials (TC), fou un jugador ofensiu (es retirà l'any 1.998 amb més de 20.000 punts) de gran habilitat i agilitat a pesar de la seva estatura (gairebé 210 cm d'alçada). Chambers practicava un joc molt atractiu visualment. D'aquí el seu nickname: Tommy Gun. Tot i ser de raça blanca, TC tenia una potència física i una capacitat de salt pròpies d'un negre. Ell i Brent Barry han demostrat que "els blancs també sabem esmaixar". Més que per les seva gran capacitat per anotar, molts aficionats (entre ells un servidor) recordem Tom Chambers simplement per ser l'autor d'una de les esmaixades més bèsties de tots els temps l'any 1.989. És trist i injust simplificar algú d'aquesta manera, però tots ho fem, ni que sigui involuntàriament, per exemple Larry Bird - triples, Kareem Abdul-Jabbar - ulleres protectores i skyhook, Magic Johnson - no look, Dominique Wilkins - windmills, Wilt Chamberlain - 100 punts, Dennis Rodman - Worm, Bill Laimbeer - fault ...
IN YOUR FACE!!!! Imatge sensacional de la brutal esmaixada en carrera de Tom Chambers. Quin gran salt. Chambers fou capaç de posar el cap per damunt de l'aro (és a dir, a més de 3 metres d'altura), i amb els genolls (!!!) reventar-li la cara a un rival (Mark Jackson). Segur que per internet podeu trobar el vídeo complet, i sinó compreu-vos el DVD de la NBA Dunks!
Durant els 80, TC jugà dos anys als San diego Clippers (1.981-83), cinc més als Seattle Supersonics (1.983-88) i finalment als Phoenix Suns. A la capital d'Arizona Chambers realitzà les seves millors temporades juntament amb el joveníssim Kevin Johnson, àlies KJ, un guard de 186 cm conegut per les seves assistències i esmaixades a la cara dels centers rivals). Els dos All-Star s'entenien a la perfecció. Junts, foren dues autèntiques màquines ofensives. La temporada 1.988-89, TC promitjà més de 25 punts i 8 rebots per partit a la Regular Season (26 punts i 11 rebots als playoffs), i KJ (que aleshores era sophomore) més de 20 punts i 12 assistències per partit!!! La temporada 1.989-90, TC promitjà 27 punts per partit (rècord personal) i 7 rebots per partit i KJ més de 22 punts i 11 assistències per partit. Als noranta, el rendiment de Chambers baixà gradualment. La temporada 1.992-93, Charles Barkley s'uní a l'equip i els Suns arribaren a la Final de la NBA. A la primera meitat dels noranta, Sir Charles fou el millor power forward de la lliga, KJ continuava jugant a un bon nivell però ja no enamorava com a finals dels vuitanta, i el veterà TC assaboria els seus últims moments de glòria. Realment es pot dir que Barkley és un autèntic gafe. Arribà massa tard a un equipàs com els Sixers del Doctor J, a Phoenix es trobà que Kevin Johnson no va mantenir el gran nivell dels seus primers anys, i finalment, fitxà massa tard pels Rockets d'Olajuwon i Drexler.
Kevin Johnson (1.966, Sacramento, Califòrnia), 3 vegades All-Star i membre del Ring of Honor de Phoenix juntament amb Tom Chambers i Charles Barkley, fou un base explosiu que promitjà 18 punts i 9 assistències per partit durant 12 temporades. També és conegut per les seves nombroses esmaixades a la cara dels millors centers de la lliga, entre ells Patrick Ewing i Mark Eaton.
No puc acabar aquest apartat sense comentar una actuació llegendària de Tommy Gun en un partit de Regular Season. El 24 de març de 1.990, Tom Chambers va anotar seixanta punts contra el seu ex-equip, els Seattle Supersonics. Atenció al recital de TC: 69% en tirs de camp (22 de 32) i 89% en tirs lliures (16 de 18). I love this game.
KAREEM ABDUL JABBAR, EL MITE
El 28 de juny de 1.989 Kareem Abdul-Jabbar, el llegendari dorsal 33 dels Lakers i els Bucks, anunciava que es retirava. Tenia 42 anys. Enrera deixava 20 temporades plagades d'èxits tant a nivell individual (Rookie de l'any, 6 MVP i 19 All-Star) com a nivell col·lectiu (6 anells de campió). Les seves ulleres protectores i el seu skyhook sempre seran recordats.
Bill Walton, campió i MVP de la NBA amb Portland a finals dels 70 i campió amb els Celtics l'any 1.986, definí a la perfecció Kareem: "without no hesitation, Kareem Abdul-Jabbar was the best player I ever played against. Not just the best center, he was the best player, period. He was better tan Magic [Johnson], better than Larry [Bird], better than Michael [Jordan] (no cal ni dir que jo discrepo en aquest punt...). He was my source of motivation. I lived to play against him. No matter what I threw at him, though, it seemed like he socred 50 against me".
Per Magic Johnson l'skyhook és el llançament més bell del bàsquetbol. I de tots els skyhooks, el de la foto n'és el més bell. Correspon al fabulòs skyhook (des de més de 5 metres) que donà la victòria als Bucks en el sisè partit de les Finals del 1.974. Els Celtics, però, acabarien imposant-se en l'últim partit.
En vint temporades Kareem promitjà 24 punts, 11 rebots, 3.6 assistències i 2.5 taps per partit. Acabem aquest homenatge amb alguns dels seus rècords:
- és el jugador que més punts ha fet (38.387)
- el jugador que més minuts ha jugat (57.446) i més faltes ha fet (4.657)
- és el jugador que ha participat en més All-Star (fins a 19)
- és el jugador més guardonat individualment (fins a 6 vegades MVP)
- fou el primer esportista professional que jugà 20 temporades consecutives
- és el segon jugador que més partits ha jugat (1.560, només per sota de Robert Parish)
- és el quart millor rebotejador de tots els temps (17.440, només per sota de Bill Russell, Wilt Chamberlain i Moses Malone)
- el vuitè millor en encert en tirs de camp (56%)
- és un dels dos únics jugadors que ha fet més de 3.000 taps (els taps no es contaven abans del 1.974)
- és l'únic jugador que ha anotat més de 30.000 punts, ha capturat més de 15.000 rebots i ha repartit més de 5.000 assistències
Unbelieveble!!! Senzillament extraordinari. Però el seu rival, Nate Robinson, va respondre amb una esmaixada brutal. 
Primer va anar a buscar Spud Webb, presnet entre el públic, i li va demanar que es posés la seva mítica samarreta, el dorsal 4 dels Atlanta Hawks. Després li va demanar que es quedés dret com un estequirot davant la cistella. Acte seguit llançà la pilota i... millor unes fotos que mil paraules.
