KAREEM ABDUL-JABBAR

Kareem Abdul-Jabbar (Lewis Alcindor, New York, 1.947), ha estat possiblement el mite més gran del bàsquetbol. Fou un guanyador nat allà on jugà, un home destinat a batre tots els rècords: primer a la seva ciutat natal, New York, després a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), i finalment, a la NBA, on jugà vint temporades consecutives guanyant 6 vegades l’anell de campió.

Bill Walton, campió i MVP de la NBA amb Portland a finals dels 70 i campió amb els Celtics l'any 1.986, definí a la perfecció Kareem: "without no hesitation, Kareem Abdul-Jabbar was the best player I ever played against. Not just the best center, he was the best player, period. He was better tan Magic [Johnson], better than Larry [Bird], better than Michael [Jordan] (no cal ni dir que jo discrepo en aquest punt...). He was my source of motivation. I lived to play against him. No matter what I threw at him, though, it seemed like he socred 50 against me".

Lewis Alcindor, incialment un catòlic de Harlem, va començar a destacar ja de ben jovenet. Alcindor era extraordinàriament alt (218 cm), però a diferència dels centers de la seva època, també era ràpid, tècnic i àgil, capaç d'anotar eficientment des de qualsevol posició (gràcies al seu tir marca de la casa: l’sky-hook, el fabulós ganxo que podia fer indistintament amb qualsevulla de les dues mans), defensar i assistir com no ho havia fet mai cap big man. El 1.965 va decidir estudiar a la universitat d'UCLA. Allí s'iniciaria el mite. Fou durant els anys a UCLA on Alcindor es convertí a l'Islam. I també fou durant aquella època quan Alcindor decidí jugar amb ulleres (després de rebre un cop molt fort a la còrnia esquerra). A nivell esportiu, Alcindor començà a recollir èxits col·lectius (campió de la lliga universitària 1.967, 1.968 i 1.969), i èxits individuals (NCAA Tournament Most Outstanding Player 1.967, 1.968 i 1.969 gràcies a les seves mitjanes de 26 punts i 15 rebots per partit). El 1.969, quan a la Universitat de Massachusets començava a triomfar un tal Julius Erving, Kareem es graduà en Història i fou elegit com a número 1 del draft de la NBA. Els afortunats foren els Milwaukee Bucks.

Quan Alcindor entrà a la NBA, les llegendes dels seixanta o bé s'havien retirat (Bill Russell), o bé eren autèntics veterans de més de 30 anys (Wilt Chamberlain, Elgin Baylor, Oscar Robertson, Jerry West). En conseqüència, Alcindor fou el millor jugador de la lliga i el center dominador des d'un bon començament. En el seu primer any a la lliga, Alcindor, amb 28 punts i 15 rebots per partit, aconseguí que els Bucks passessin de 27 victòries a 56 (deu anys després el rookie Larry Bird superaria la proesa amb els Celtics, de 29 victòries a 61). A les semi-finals de Conferència van caure derrotats pels Knicks. Era obvi que Alcindor, com tots els centers dominadors de la història, no podia guanyar tot sol un anell de campió. Els directius dels Bucks van reaccionar ràpidament fitxant a la següent temporada el guard Oscar Robertson, The Big O, el llegendari dorsal número 1 dels Cincinnati Royals. Robertson, l'únic jugador que ha promitjat un triple-doble durant tota una temporada, tenia 31 anys l'any 1.970.

La temporada 1.970-71 els Bucks es proclamaren campions de la NBA. Amb Alcindor, MVP de la temporada amb 31 punts amb un 58% d'eficàcia en tirs de camp i 16 rebots per partit, i Robertson, que promitjà 20 punts, 8 assistències i 6 rebots per partit, l'equip es mostrà imbatible. Aquella temporada també fou la última de Lewis Alcindor. L'1 de maig del 1.971. Alcindor va batejar-se amb el nom àrab de Kareem Abdul-Jabbar, que vol dir noble, poderós i servicial. A les finals, els Bucks van dominar la sèrie humiliant els Bullets de Baltimore. Kareem, amb 27 punts i 18.5 rebots, es proclamà MVP de les finals, convertint-se en l'únic jugador que ha estat capaç de guanyar els tres MVP de la NBA (de rookie, de Regular Season i de les Finals) en els dos primers anys de carrera.

Magnífica foto on es poden veure les estrelles dels dos millors equips de la NBA de principis dels setanta: els dos centers de més de 7 peus Wilt Chamberlain (dorsal 13 dels Lakers) i Kareem Abdul-Jabbar (dosral 33 dels Bucks), i els dos guards Jerry West (dorsal 44 dels Lakers) i The Big O (dorsal 1 dels Bucks).

La temporada 1.971-72, tot i un espectacular Kareem (MVP per segona vegada consecutiva, aquest cop amb 35 punts -amb un 57% d'encert en tirs de camp, 16 rebots i gairebé 5 assistències per partit), l'equip caigué contra els Lakers de Jerry West (26 punts i 10 assistències per partit) i Wilt Chamberlain (15 punts amb un 65% d'encert en tirs de camp, 19 rebots i 4 assistències per partit). Robertson no aguantà el ritme (17 punts, 7 assistències i 5 rebots per partit) i l'equip se'n ressentí. És cert que Robertson estava en hores baixes mentre que West encara es mantenia a un altíssim nivell, però també és cert que Wilt Chamberlain, que tenia 36 anys, dominà el rebot i pogué "aturar" un jove Kareem (Kareem continuava anotant 30 punts per partit però contra Chamberlain el seu encert en tirs de camp fou inferior al 50%). El jove Kareem fou, per primera i última vegada en la seva vida, taponat. Es diu que fou aleshores quan decidí perfeccionà el seu skyhook i evitar així els taps humiliants.


Els Bucks encara aguantaren dignament un parell de temporades. Com a anècdota dir que durant uns dies (el 1.972) els Bucks tingueren en plantilla a Julius Erving (astutament, els Bucks, que eren dotzens a l'hora d'agafar algú en el draft, van "pispar" Erving dels Virginia Squires de l'ABA), però el Doctor J no es trobà a gust en una lliga que practicava un joc hiper-estàtic, i encara menys podia acceptar jugar en un equip que jugava per Kareem. D'aquesta manera, la primera aventura de Julius Erving a la NBA fou efímera.

L'any 1.974, Kareem era el líder indiscutible de l'equip i de la NBA (MVP per tercera vegada), però no era suficient per guanyar un segon anell de campió. Els Bucks van tornar-se a plantar a les Finals, però aquest cop van perdre en una sèrie ajustadíssima contra els Celtics de John Havliek, Dave Cowens i Jo Jo White. Individualment, Kareem era el millor, dominava la zona amb una facilitat insultant, però en canvi els seus companys, entre ells Oscar Robertson (que es retiraria aquell any), foren literalment arrollats pels rivals. En el sisè partit, el Bucks guanyaren gràcies a un skyhook inhumà de Kareem a l'últim segon. Sens dubte, un dels millors moviments de tots els temps.

Per Magic Johnson l'skyhook és el llançament més bell del bàsquetbol. I de tots els skyhooks, el de la foto n'és el més bell. Correspon al fabulós skyhook (des de més de 5 metres) que donà la victòria als Bucks en el sisè partit de les Finals del 1.974. Els Celtics, però, acabarien imposant-se en l'últim partit.

A mitjans dels 70, Kareem volia canviar d'aires perquè afirmava no sentir-se còmode en una ciutat que no agradava que la seva estrella fos musulmana. Kareem plantejà als Bucks fitxar per la seva ciutat natal (New York) o bé fitxar per la ciutat on va estudiar a la universitat (Los Angeles). Al final, Kareem fitxà per uns Lakers en hores baixes.

En els seus dos primers anys a Los Angeles, Kareem s'emportà dos MVP més (el 1.976 amb 27 punts, 17 rebots, 5 assistències i 4 taps per partit i el 1.977 amb 26 punts, 13 rebots, 4 assistències i 3 taps per partit) i els Lakers passaren de ser un equip perdedor a ser un ferm candidat al títol. La temporada 1.976-77 Kareem portà els Lakers a la Final de Conferència, però allí s'acabà el somni d'un segon anell. Els Portland Trailblazers, que tenien a Bill Walton, guanyaren primer la batalla a Kareem i després a Julius Erving (a la gran Final).

A les últimes temporades de la dècada dels 70, Kareem, que ja tenia més de 30 anys, continuà jugant a un bon nivell (25 punts, 13 rebots i 3 taps per partit) però ja no era el gran center dominador de les temporades anteriors. Semblava que començava el declivi però aleshores els Lakers fitxaren un noiet de 19 anys que es deia Earvin Johnson... i Kareem tornà a viure una segona joventut. Als vuitanta, Kareem resistí heroicament el pas de temps amb l'ajuda del ioga i les arts marcials per contribuir a establir una autèntica dinastia amb els Lakers. Kareem ja no rebotejava, però encara continuava defensant i taponant força bé i sobretot, continuava sent un anotador extraordinari gràcies al seu skyhook. No endebades, la dedicació del veterà center fou tan extraordinària que encara va poder guanyar un MVP de Regular Season amb 33 anys l'any 1980 (sisè MVP, rècord absolut que ningú ha pogut igualar) i un MVP de les Finals amb 38 anys l'any 1985 (cap home, a excepció de Kareem, ha estat capaç de guanyar un MVP de les Finals amb més de 35 anys).

La vida professional de Kareem es pot dividir en dues etapes. La primera etapa la formen les primeres deu temporades com a jugador actiu. Foren deu temporades dominant a nivell individual (5 MVP) però fracassant -com Wilt Chamberlain- a nivell col·lectiu (tan sols un anell de campió). La segona etapa, en canvi, la formen 10 temporades en les quals Kareem ja no era el l'estrella indiscutible de l'equip (1 MVP). Deu temporades farcides d'èxits col·lectius (5 anells de campió).

En total, 6 anells de campió i 6 MVP repartits en vint temporades (57.446 minuts jugats, rècord absolut) en les quals Kareem promitjà 24 punts (màxim anotador de la història amb 38.387 punts), 11 rebots (quart millor rebotejador amb 17.440 rebots), 3.6 assistències (més de 5.000 assistències) i 2.5 taps per partit (més de 3.000 taps). Més informació.