LA DÈCADA PRODIGIOSA II

LES ESTRELLES DE L'ABA

A finals dels 70, molts jugadors de l'antiga ABA no van acabar d'adaptar-se al bàsquet més defensiu i estàtic de la NBA i van haver de retirar-se o passar a l'ostracisme. Per sort per al basquet, tres antigues estrelles de l'ABA van triomfar a la NBA i van demostrar que l'espectacle, el talent i l'efectivitat no són incompatibles. Aquest tres jugadors eren Julius Erving, el Doctor J, George Gervin, The Iceman, i Moses Malone, el center dominador. Eren tan bons que cap defensa podia aturar-los. Eren tan espectaculars i carismàtics, que eren els preferits del públic. Només Larry Bird, Magic Johnson i Kareem Abdul Jabbar aconseguiren tant o més reconeixement.

En aquest segon capítol de La Dècada Prodigiosa ens endinsarem en la vida i miracles de tres autèntiques llegendes de l'ABA i de la NBA.

Julius Erving era un autèntic ídol de masses. El seu joc era increíblement atractiu. Un magnífic anotador i un temible defensor. Durant 5 anys a l'ABA (1.972-77) el Doctor J promitjà 28,7 punts, 12 rebots, 4.8 assistències, 2.5 robatoris i 2 taps per partit. A la NBA baixà el ritme, però tot i això, encara fou capaç de promitjar 22 punts, 7 rebots, 4 assistències, 1.8 robatoris i 1.5 taps per partit durant 11 anys. En total, durant 16 anys Julius Erving va anotar més de 30.000 punts, capturar més de 10.000 rebots i donar més de 5.000 assistències (en tota la història del bàsquetbol professional només hi ha tres jugadors que puguin presumir de tal proesa; els altres dos són Kareem Abdul-Jabbar i Karl Malone). En aquest article no ens dedicarem a descriure les jugades increïbles del Doctor o de com revolucionà el bàsquet amb el seu joc. Tot això ja ha estat comentat en un post anterior titulat "Julius Erving El Doctor J". Aquí ens limitarem a dir que, tot i jugar a un nivell superior a la resta de jugadors, Erving no aconseguí cap anell de campió fins que els 76ers aconseguiren tenir en plantilla un bon center. El destí volgué que aquest jugador fos una altra ex-estrella de l'ABA. Naturalment estem parlant de Moses Malone.

Moses Malone, el llegendari número 2 dels Sixers de Philadelphia contra Magic Johnson i Kareem Abdul-Jabbar.

Moses Malone (208 cm, 118 kg), the scoring-rebounding machine, era bàsicament això: un gran anotador i un extraordinari rebotejador. Això, per un center, es tradueix en domini. Fins i tot Michael Jordan s'agenolla davant el talent de Moses Malone. Air Jordan qualifica Moses Malone com el millor rebotejador de la història "sense cap discussió possible". Nascut al 1.955, Moses Malone entrà a l'ABA amb tan sols 19 anys. Les seves estadítisques com a rookie són llegendàries: 18,8 punts i 14,6 rebots per partit a la Regular Season, i 23 punts -amb un 64% d'encert en tirs de camp- i 17.5 rebots per partit als playoffs. Al 1.977 fitxava pels Houston Rockets i començava la seva carrera a la NBA. Durant 6 anys (1.977-1.983) va promitjar més 14 rebots per partit, incloent el seu rècord personal de 37 rebots en un partit del 1.979, i el rècord de rebots ofensius en un partit de playoffs: 15 contra els Bullets. Les primeres 10 temporades com a jugador professional (1.975-1.985) va promitjar més de 13 rebots per partit dels quals almenys 5 eren rebots ofensius. L'any 1.979 va promitjar 17,6 rebots per partit, dels quals 7,2 eren ofensius (rècord absolut de la NBA). Del 1.985 al 1.989 va promitjar més d'11 rebots per partit i més de 4,5 rebots ofensius per partit. Als 35 anys va començar el declivi que acabaria al 1.995 (jugant poquíssims minuts). Tenia 40 anys quan es va retirar. Fou l'últim ex-jugador de l'ABA en retirar-se.

Però els rebots només eren una (la millor sens dubte) faceta de Moses Malone, que també era molt hàbil movent-se i anotant sota la cistella. Durant 19 anys a la NBA va promitjar més de 20 punts per partit. El 1.982 aconseguí anotar 31,1 punts per partit amb un encert superior al 50% (però una altra ex-estrella de l'ABA, The Iceman el superà amb 32,3 punts per partit amb un encert del 50%).

Aquest animal sota la cistella ostenta alguns records extraordinaris: 1.212 partits consecutius sense ser expulsat, dues temporades consecutives promitjant més de 7 rebots ofensius per partit (cap jugador, a excepció de Malone, ha promitjat mai més de 6.5 rebots ofensius), millor rebotejador ofensiu de la història (únic jugador que ha capturat més de 5.000 rebots ofensius, fins a 7.382, dels quals 6.731 a la NBA, rècord absolut), el tercer millor rebotejador defensiu de la història (només Artis Gilmore i Karl Malone el superen) i el jugador que més rebots ha capturat (fins a 17.834) des que el bàsquetbol professional distingeix entre rebots defensius i ofensius. (Nota: Wilt Chamberlain i Bill Rusell superen a Moses Malone en nombre total de rebots agafats però a la seva època no es diferenciava entre rebots defensius i rebots ofensius. Realment, en nombre total de rebots capturats, Moses Malone és el tercer màxim rebotejador de la història del bàsquetbol professional). Altres mèrits destacables de Moses són: 6 cops màxim rebotejador de la NBA, 3 cops MVP i 12 vegades All-Star. Si sumem els anys de l'ABA i NBA, Moses Malone suma gairebé 30.000 punts, només superat per Julius Erving, Wilt Chamberlain, Michael Jordan, Karl Malone i Kareem Abdul Jabbar. Com a curiositat final dir que només un altre Malone, Karl, ha encistellat més tirs lliures que Moses. Els dos Malone són els únics jugadors que han encistellat més de 9.000 tirs lliures.

Però si algú recorda Moses Malone segurament deuen ser els aficionats que van presenciar el el dia 11 de febrer de 1.982 l'enfrontament entre els Houston Rockets i els Seattle Supersonics. A la pàgina dels Rockets recorden així l'esdeveniment a Rockets player would miss a shot and Moses Malone would be there again and again to grab the rebound. It happened so often, Malone set an NBA record with 21 offensive rebounds on a night he scored 38 points and pulled down 32 total rebounds in a 117-100 win over Seattle. "He's so dominant," Elvin Hayes said. "In my opinion, he's the best offensive rebounder to ever play the game." Algú encara dubte de qui és el rebotejador més gran de tots els temps?

Del 1.977 al 1.982, Erving i Malone van ser uns autèntics jugones, cada ú des de la seva posició. Erving era el millor aler, el jugador més espectacular i estimat, mentre que Malone era el center que dominava els taulells, una bèstia imparable sota la cistella. Un era àgil i carismàtic, l'altre fort i reservat. Irònicament, el destí volgué que els seus èxits a nivell individual quedessin enfosquits pels seus fracassos en equip. Ni Houston ni els 76ers eren capaços d'obtenir un anell de campió, tot i que tots dos equips havien estat capaços de plantar-se a una final (els 76ers al 1.980 i 1.982, i Houston al 1.981). Tot i que tant Erving com Malone pecaven d'individualistes s'ha de dir també que la culpa dels fracassos col·lectius d'aquestes dues ex-estrelles de l'ABA, es deu, en gran part, als Celtics de Larry Bird i als Lakers de Magic i Kareem. A finals de 1.982 les coses canviarien radicalment. Malone fitxava pels 76ers i s'unia al Doctor Julius Erving.

La temporada 1.982-1.983, els 76ers van dominar des de l'inici fins al final en totes les facetes del joc. Com es podia véncer un equip que tenia Erving i Malone? El Doctor J podia operar amb tranquilitat perquè, com va dir Boby Jones (millor Sisè Home el 1.983), els Sixers tenien Malone "he was always so dominant at his position. Even if things weren't going right for you, you always knew, 'Well, we can depend on Moses. Because every night he's gonna get the rebounds". Fins a 65 victòries van nencadenar aquella temporada. Malone, amb 25 punts i 15 rebots per partit es va endur el seu tercer MVP. Als playoffs els 76ers van arrassar, perdent tan sols un únic partit en tota la sèrie. A la gran Final, els Lakers van ser escombrats. Malone capturà 70 rebots en quatre partits (18 per partit), destrossant el mític Kareem Abdul-Jabbar, que amb prou feines en capturà 30 (7.5 per partit). Cap equip ha dominat mai uns playoffs com els Sixers al 1.983. Malone també es va endur el MVP de les Finals (26 punts -amb un 54% d'encert, 18 rebots i 4 taps per partit). Finalment, el Doctor i Moses obtenien el preuat Anell de Campió.

Els 76ers de Philadelphia de Julius Erving (al centre i amb la pilota) i Moses Malone

Però la cosa no va durar. L'any 1.984 començava l'inici del final. Tant Erving com Malone continuaven sent jugadors molt bons (ambdós superaven els 20 punts per partit i Moses encara promitjava més de 13 rebots per partit), però mai més formarien un equip imbatible. És difícil explicar com és que un equip pot arrassar un any i al següent fa el "ridícul". Però no ha estat la única vegada que ha passat. Tots recordem els Lakers de Shaq i Bryant...

A principis dels anys 80 també jugava un altre fenomen, una ex-estrella de l'ABA, que també convé ser recordat per la seva extraordinària aportació a la NBA. Es tracta de George Gervin, The Iceman, el llegendari número 44 dels San Antonio Spurs, 4 cops màxim anotador de la NBA (proesa només superada per Wilt Chamberlain i Michael Jordan).

The Iceman fou un extraordinari anotador (26,2 punts per partit) que va tenir la desgràcia de jugar al mateix temps que ho feia el Doctor J. No cal ni dir que Gervin sempre quedà a l'ombra de Julius Erving. A diferència de Julius Erving, Gervin va passar els seus millors anys a la NBA, anotant més de 30 punts per partit durant 5 temporades consecutives (1.978-1.982).

La llegenda de George Gervin comença la temporada 77-78, quan The Iceman lluitava per aconseguir el seu primer títol de màxim anotador de la Regular Season. A l'última jornada Gervin necessitava fer com a mínim 58 punts per endur-se el títol de màxim anotador. Tots els seus companys d'equip es van conjurar per ajudar-lo. Les coses pintaven malament al primer quart, sobretot quan Gervin va errar els primers sis llançaments. Es va desanimar però els seus companys van obligar-lo a lluitar fins al final. Gervin acabaria el primer quart amb 20 punts. Al segon quart, The Iceman va explotar i va arribar a la mitja part amb 53 puntd. Havia fet 33 punts en el segon quart, record absolut de punts en un sol quart. Al final del partit Gervin acabava amb 63 punts jugant 33 minuts (ja que ell mateix li va demanar descans a l'entrenador un cop havia aconseguit els 58 punts) i el títol de màxim anotador (amb una mitjana de 27,22 punts per partit).

Gervin era un guard de 2 metres d'altura que es caracteritzava per practicar un joc ofensiu sumament efectiu i atractiu, amb entrades impossibles, girs a l'aire... i tot això amb un encert superior al 50%!!! Actualment, cap jugador de perímetre té un encert superior al 50% (ni tan sols Lebron James). M'agraden les paraules de la NBA per desciure George Gervin "to fully appreciate the greatness of "the Iceman" one had to see him rise up for a silky-smooth jump shot from 25 feet, twirl a heavenly finger-roll while soaring through the lane, execute a graceful reverse layup with either hand or explode for a sneaky power dunk between a pair of 7-foot defenders". Si l'arma característica del Doctor eren les esmaixades, l'arma més famosa de Gervin era el seu "finger roll" quan un cop/gir de dits quan entrava a cistella servint una safata. Amb aquesta depurada tècnica, la pilota feia una petita paràbola just abans d'entrar a cistella, de manera que The Iceman evitava els taps.

Com a curiositat, dir que el finger roll fou patentat per Julius Erving. Quan Gervin era rookie a l'ABA va coincidir amb el Doctor J i aquest li va ensenyar aquesta tècnica magistral. Gervin acabà superant el mestre...

A diferència del Doctor J, The Iceman tenia un arsenal complet de joc ofensiu que no només es limitava a les entrades a cistella. "Whether he was battling a triple-team or changing directions in midair, Gervin made seemingly impossible shots look as easy as free throws."

Un cop un entrenador de la NBA va dir que "no es pot aturar George Gervin. Simplement pots esperar que el seu braç es cansi després de tirar 40 vegades. Jo crec que aquest paio pot anotar quan vol. Em pregunto si s'avorreix quan surt a jugar". Gervin era molt estimat pels fans de la NBA, especialment els de San Antonio, tot i que també és just reconeixer que no era un jugador complet com Erving o Moses (Gervin "només" era un anotador). Les ex-estrelles de l'ABA van cultivar molts reconeixements individuals i pocs col·lectius. Els Spurs de Gervin no van guanyar cap anell, però The Iceman en canvi va ser un fix en els All-Stars (1.974-1.976 a l'ABA i del 1.977-1.985 a la NBA).

Finalment, al 1.985 Gervin va deixar els Spurs i va anar als Chicago Bulls d'un jovenet Michael Jordan, l'únic anotador encara més extraordinari que The Iceman. Gervin es retirarà al 1.986, amb més de 25.000 punts a l'esquena (6.000 dels quals a l'ABA).

L'any 1.996, en el 50è aniversari de la NBA, les tres ex-estrelles de l'ABA, Julius Erving, el Doctor J, George Gervin, The Iceman, i Moses Malone eren considerats dins del selecte grup dels 50 millors jugadors de la història. Llarga vida a la NBA!