TRIBUT A DENNIS JOHNSON

Dennis Johnson, àlies D.J., grandíssim base dels Supersonics a finals dels setanta i els Celtics durant els vuitanta, ha mort d'una atac de cor a l'edat de 52 anys.

Homenatge per al mític dorsal 3 dels Celtics, 3 vegades campió de la NBA (1979, 1984 i 1986), recordat per sempre més per l'MVP de les Finals del 1979 (amb la impressionant marca de 14 taps durant les sèries) o per haver ofegat a Magic Johnson a les Finals del 1984. Tanmateix, Dennis Johnson era molt més que un base defensiu de la mateixa manera que Kareem era molt més que l'sky-hook. D.J. era, per damunt de tot, un guanyador nat, un competidor ferotge i un company d'equip extraordinari.

La història de Dennis Johnson és la història d'un lluitador infatigable. A l'institut, DJ no va destacar mai per diferents motius: era baix (170 cm), era poc hàbil i no destacava especialment en cap faceta del joc... perquè no va poder jugar mai prous minuts. Però tot això canviaria a l'últim any abans d'entrar a la universitat. Johnson creixeria fins als 194 cm per convertir-se en un base alt i un excel·lent defensor. Però sobretot, si per alguna cosa va enamorar els scouts de Seattle fou pel seu joc valent i agressiu. Aquell xicot no tenia por de res ni ningú.

Així fou com entrà a la NBA l'any 1976. Després d'un primer any gaudint d'escassos minuts, Johnson explotà durant la temporada 1977-78. Liderant l'equip com a base titular, DJ portà Seattle a les Finals de la NBA, eliminant pel camí els Lakers de Kareem i els últims campions, els Trailblazers de Bill Walton (que jugà tot i no estar del tot recuperat d'una lesió). A la gran Final els Bullets s'imposaren però un any després, els Supersonics de Dennis Johnson es venjarien proclamant-se campions de la NBA. DJ a més, fou proclamat MVP de les Finals per la seva gran actuació defensiva i ofensiva (gairebé 2 robatoris i 3 taps per partit així com 32 punts en el quart partit).

A l'estiu del 1979, la NBA canviaria per sempre més amb l'arribada de Magic Johnson i Larry Bird. Com la majoria d'estrelles dels anys setanta, Dennis Johnson i els Supersonics serien víctimes dels Lakers de Magic i Kareem.

Després de quatre temporades brillants a Seattle (1976-1980), DJ fitxà pels Suns de Phoenix. A Arizona Dennis va continuar demostrant la seva innegable categoria però no va tenir mai cap opció de jugar pel títol de campió. Tanmateix, les seves grans actuacions defensives van despertar l'interès del més gran entre els més grans: Red Auerbach. En un altre canvi marca de la casa, Auerbach aconseguí els serveis de DJ a canvi del center Rick Robey, un paquet colossal.

La majoria recordem Dennis Johnson per la seva etapa als Celtics (1983-1990). DJ va aportar solidesa al perímetre, tant en defensa com en atac. Per fer-se una idea de la qualitat de Dennis Johnson com a jugador d'equip, res millor que Larry Bird: "the best I've ever played with."